Wikimania 2026: panell sobre com afecta la ultradreta a les institucions de coneixement obert

Juliol 19, 2026

A Wikimania 2026 vaig participar en aquest panell, que es va dur a terme el dimecres 22 de juliol de 2026. La meva participació, que implica el projecte Visibilitzant el domini públic colombià a Wikidata i a la Viquipèdia en català, es va compartir amb experiències dels Estats Units, els Països Baixos, Alemanya, Suècia i Ucraïna. Aquí en teniu els detalls.

El panell

Imatges de Wikimania 2026

Dades generals del panell

Les coordenades del panell i la informació general són aquestes:

El vídeo del panell

El vídeo de la sessió es pot veure en aquest enllaç, que comença a 5:06:26. Aquí teniu les diapos de la presentació de la Larissa.

El cas de l'atac sistemàtic a la biografia de Carolina Cárdenas

Vaig presentar el cas de l'atac sistemàtic a la biografia de Carolina Cárdenas Núñez a la Viquipèdia en espanyol. Aquest cas el vaig presentar també a Queering Wikimedia. Es tracta d'un atac sistemàtic a aquesta biografia, on una persona o un grup de persones esborra qualsevol mena de referència a una dona que fa cent anys proposava un altre model del rol de dona, i que no compleix amb el rol d'una esposa submisa i conservadora, ocultant possibles relacions homosexuals de l'artista colombiana. Aquest cas surt del projecte Visibilitzant el domini públic colombià a Wikidata, que també forma part del projecte Enfortint el domini públic llatinoamericà, el projecte que desenvolupa la Paulina.

L'ambient polític a Colòmbia està bastant polaritzat. Aquesta afirmació es pot entendre des del resultat de les eleccions presidencials del 2026, on la ultradreta va guanyar amb un marge estret de menys de l'1 % dels vots. Si bé la Viquipèdia en espanyol no es pot comparar directament amb la població colombiana que va votar, hi pot haver certs paral·lelismes que reflecteixen l'ànim de la gent en aquests temps.

El que vam fer per contenir aquests atacs va ser redactar la biografia en diversos idiomes. A més de tenir la biografia en castellà, la vam redactar en català, cosa que ens va servir com una mesura per fer múltiples còpies d'un tipus de coneixement que una persona o grup de persones vol ocultar per tal de garantir-ne la preservació. Aquesta traducció també es va fer en txec i recentment en portuguès. De fet, la redacció del text en portuguès desvincula múltiples figures masculines de la biografia de l'artista, ja que suggerien que els seus assoliments no eren propis, sinó resultat d'influències masculines, la qual cosa treu mèrit a la seva feina.

Quan parlem d'infraestructures, em vaig oblidar d'esmentar que hi ha diferents infraestructures que tenen una part que ofereix beneficis però, al mateix temps, desavantatges. Per exemple: l'anonimat a la Viquipèdia. Defenso l'edició anònima, ja que preserva drets digitals, però en aquest cas ens juga en contra perquè no pots identificar la persona o grup de persones que editen la Viquipèdia amb aquest biaix conservador, masclista i homòfob. Tanmateix, al mateix temps creiem que la Viquipèdia és un dels pocs llocs que et permet actuar anònimament i això per se no és dolent. Més encara, fa poc es van incrementar els sistemes per ocultar les adreces IP de les edicions anònimes.

Un altre dels punts sobre infraestructures que ajuda però alhora afecta la preservació de la memòria de Carolina Cárdenas són les polítiques de la Viquipèdia sobre continguts i referències. Quan la persona o grup de persones que realitza edicions amb biaixos conservadors, masclistes i homòfobs no utilitza referències, es tracta d'una opinió personal. Però al mateix temps, la manca de referències bibliogràfiques afecta la visibilitat de les dones a la Viquipèdia.

Finalment, podem dir que el fet que existeixi contingut obert no implica que hi hagi un punt de vista feminista. En el projecte Visibilitzant el domini públic colombià a Wikidata hem detectat que hi ha un biaix de només un 2 a 4 % de dones en domini públic, mentre que més del 90 % són homes.

Sobre la participació de la comunitat, vaig proposar que fem i participem en més espais, com aquest mateix panell, esdeveniments com Queering Wikimedia, donem suport a iniciatives com Viquidones UPF, Wikiesfera i a les institucions que fan esforços per visibilitzar el domini públic, com la Biblioteca Nacional de Colòmbia, la Biblioteca Virtual del Banco de la República de Colombia, Wikimedia Colombia o qualsevol altra que s'hi sumi.

La meva proposta és que donem suport a la diversitat lingüística, com l'ús del català o d'altres llengües per representar el nostre coneixement, i vaig fer una petició a totes les persones que participen en el Moviment Wikimedia: editeu amb un punt de vista feminista, que en la jerga de la Viquipèdia seria VP:PDVF.

Presentacions a Wikimania 2026

Vaig assistir a altres presentacions de Wikimania. Aquí faig una brevíssima ressenya del que va passar i enllaço a on es pot aconseguir més informació. La llista completa de presentacions es pot veure al calendari de Wikimania 2026.

Respectant el coneixement indígena en espais oberts

El títol de la presentació és «Keynote: Respecting Indigenous Knowledge in Open Spaces - Indigenous Cultural and Intellectual Property (ICIP) & Indigenous Data Sovereignty (IDSov) across Wikimedia Projects»

Wikimedia Austràlia va crear un llibre blanc sobre la guia de l'enfortiment de la cultura, on la guia és un primer pas, per anar a la pregunta: Com les plataformes Wikimedia reconeixen el coneixement indígena? Em va agradar molt que cada presentació va començar amb salutacions en la llengua nativa de les participants. Michelle Collipal, de Xile, va parlar sobre l'experiència del mapudungun, que és una part fonamental de la seva identitat com a maputxes. Van crear un protocol sobre qui pot transmetre el coneixement i com hauria de ser transmès, perquè la Viquipèdia en mapudungun va començar el 2006, feta per persones no maputxes. Van discutir com millorar el consentiment lliure i informat del que es representa a la Viquipèdia.

L'experiència de Nova Zelanda, presentada per Migoto Eria, va proposar la mirada maori, perquè el seu coneixement sigui expressat d'una manera apropiada. Va mostrar la perspectiva colonial en ensenyar-nos que el que es diu en la seva llengua maori no és el mateix que es diu en anglès.

Des del Canadà, Thérèsa Ottawa va presentar l'experiència de la seva comunitat. Aquí hi ha un treball intergeneracional molt interessant.

Recursos:

Anomenar abans d'editar: autonomia comunitària i llengües orals a Wikimedia

La descripció d'aquesta sessió es pot veure en aquest enllaç. En aquesta sessió es va conversar sobre com utilitzar els projectes de Wikimedia perquè les llengües es mantinguin vives. El gran repte aquí és que l'oralitat és important per a aquestes comunitats, perquè és el primer que fan: parlen; també que l'imaginari porta a prejudicis com el que hi ha persones que consideren que el coneixement de llengües diverses és un coneixement poc desenvolupat, un coneixement que no és vàlid. La Viquipèdia ens serveix per donar prestigi a la llengua, i el que demanen és que qui s'apropi a editar a la Viquipèdia es comprometi a aprendre la llengua.

Em va agradar molt el que va proposar l'Olga (Bolívia): els contextos són diferents, de manera que des d'Europa diuen que les nostres llengües són llengües minoritàries, però el meu país sencer no és minoritari. D'altra banda, la gent se sent avergonyida d'escriure malament en el seu idioma i constantment hi ha una baralla amb els acadèmics europeus. Com és possible que un acadèmic a Europa li digui a una persona que parla una llengua nativa com ha de parlar o escriure?

Per documentar coneixements orals no va servir utilitzar enregistraments d'individus. En canvi, el que sí que va servir va ser gravar debats. L'intercanvi d'idees sembla ser molt més enriquidor. Hi ha una reflexió sobre el que volen o no volen compartir comunitàriament. La reflexió és que hem d'escoltar molt. Va sorgir la idea que les Viquipèdies es fan d'una determinada manera, que sembla que sigui l'única manera de fer-ho, tot i que això no sigui cert. Per exemple, els principis de la Viquipèdia en espanyol són complicats, cal oblidar-los per promoure altres formes de fer diverses Viquipèdies en altres idiomes.

Un dels debats que s'està duent a terme és l'estructura colonial en el codi ISO. Per exemple, en mapudungun, el codi que utilitza la Viquipèdia per catalogar aquesta llengua és ARM, que significa Araucano. Els colonitzadors espanyols van anomenar així la seva gent, els «araucans». Aquesta sigla és com es cataloga la Viquipèdia en mapudungun, una sigla que resulta ofensiva. El mateix passa amb el Nahua, el codi ISO del qual és PPL, que es refereix a «pipil», que significa nen petit, o nen que no parla bé. Això, per descomptat, és molt ofensiu dins de la comunitat Nahua. El que passa és que es repeteixen pràctiques colonials. No és una cosa relacionada directament amb la conquesta d'Espanya, sinó que són lògiques de dominació dins dels Estats. És perquè la Viquipèdia replica aquestes pràctiques de la ISO, però el problema és que la ISO utilitza pràctiques colonials.

Els enllaços són:

La presentació de Wikimedia Research

El títol d'aquesta sessió va ser «State of Wikimedia Research 2025-2026 + 5 Research Findings and how you can use them in your work. Part 2 : Équité».

Aquí es van presentar diferents investigacions. La primera fa referència a la bretxa de gènere a la Viquipèdia: és la investigació «Monitoring the gender gap in the coverage biology», que mostra que quan la gent es va prendre seriosament la bretxa de gènere les campanyes van funcionar, ja que es va aconseguir subvertir la bretxa de gènere del 2017 al 2021.

La segona va ser «How Good is Your Wikipedia? Auditing Data Quality for Low-resource and Multilingual NLP». Van revisar la qualitat dels articles a la Viquipèdia i van trobar que petites comunitats que realitzen avaluació i redacció humana fan edicions de gran valor, amb una molt bona qualitat.

Isaac Johnson va fer una presentació sobre l'estratègia de qui contribueix als projectes Wikimedia. Va donar 8 idees, entre elles que les persones fan llistes de feina a realitzar, molts nous editors no reben reconeixement, la qual cosa crea incertesa; la mentoria és una oportunitat perduda i s'aprecia molt tenir aquesta vibra humana al Moviment.

La presentació «From Wikipedia to AI Answers: Gender Gaps in the Knowledge Pipeline» de Patrick Gildersleve juntament amb Francesca Tripodi va comparar els resultats de cerques en eines d'intel·ligència artificial amb la Viquipèdia i com s'utilitzen les referències. Van trobar que les referències en intel·ligència artificial són menys rigoroses. La presència de la Viquipèdia es va associar a bones referències. La intel·ligència artificial respon millor si té relació amb la Viquipèdia. Els homes reben més cobertura per eines d'intel·ligència artificial. Sense la Viquipèdia, la qualitat de les referències de biografies de dones va malament en eines d'intel·ligència artificial.

Sabrina Mac Gregor i Nathalie Casemajor van presentar «Beyond neutrality», on van discutir sobre la rellevància (notability) a la Viquipèdia en francès.

El vídeo de la sessió està en aquest enllaç.

El risc de les referències: una investigació sobre la fiabilitat dels recursos a la Viquipèdia

El títol d'aquesta xerrada és «Reference Risk: A Research-Based Approach to Source Reliability in Wikipedia». Mitjançant llistes de recursos confiables, la quantitat d'articles amb referències de llocs dubtosos va disminuir. Articles com Longitudinal Assessment of Reference Quality on Wikipedia confirmen aquest fet. Només 14 llengües mantenen aquestes llistes, segons A Comparative Study of Reference Reliability in Multiple Language Editions of Wikipedia.

Recursos:

Què i qui està present a la Viquipèdia en espanyol? Explorant patrons de representació del coneixement

Vaig participar en aquesta presentació per aprendre sobre la metodologia utilitzada per identificar usuàries d'un mateix projecte lingüístic. La metodologia va ser fer agrupacions per països, per revisar la quantitat d'elements a Wikidata, els articles a la Viquipèdia disponibles, i tot s'analitza en termes relatius a la població. Per exemple, Uruguai és un país petit en termes de població, però té una representació més gran que Espanya, Argentina o Mèxic. Van revisar les biografies i per a sorpresa de ningú les biografies dels esportistes són les que més apareixen. En alguns casos, les biografies dels esportistes superen el 40 % de biografies de cada país. Les de futbol són la majoria aclaparant, després venen els polítics, després artistes, tant d'actuació com de música.

A l'Argentina els interessa el futbol, com a Uruguai i Colòmbia. A Mèxic i Xile el seu interès són els polítics. A l'Estat espanyol hi ha diversitat de temes. Les infraestructures com els barris o el transport són un tema d'interès a Colòmbia. Els edificis públics són un tema d'interès a Xile. A manera de conclusió, el presentador deia que «els territoris expliquen històries».

Aquesta resulta ser una metodologia replicable, que va utilitzar un Viquiprojecte, consultes mitjançant el Wikidata Query Service i els resultats es van exportar a Google Colab.

Aquí vaig preguntar sobre l'anàlisi de les bretxes de gènere en les biografies, a la qual cosa Agustín, el presentador, em va dir que era un tema en el qual no havia aprofundit, però que seria interessant treballar-hi més.

Els enllaços són:

Els límits de Wikidata

En la sessió titulada «Tabular data vs. structured data: How do we get to a win-win solution?», van conversar sobre els límits de Wikidata. La qüestió és que es poden pujar conjunts de dades a Commons, com en aquesta prova que vaig fer per aquí que es pot representar en aquest gràfic interactiu d'aquí, amb les dades del projecte de domini públic colombià. La conversa va derivar cap als límits de Wikidata. En Jan explicava que el primer límit de mida el van assolir amb Q183 (Alemanya), ja que van sobrecarregar l'element i Wikidata començava a fallar. Xifres sobre la població mundial trenquen Wikidata, perquè no es poden incloure tantíssimes dades; van esmentar 80 milions de punts de dades, que no vaig entendre exactament què vol dir, però vaig interpretar com el registre anual de la població de cada país, generat pel Banc Mundial.

En les dades tabulars no es poden fer sèries de dades. D'altra banda, quan es pengen dades a Commons, aquestes dades no es poden editar, has de tornar a carregar tot el conjunt de dades. En el seu moment, la comunitat va decidir carregar els conjunts de dades a Commons perquè era el que tenia sentit en aquell moment, però es podria tornar a revisar el tema. La pregunta va ser: com prioritzem la llista de desitjos de la comunitat?, va preguntar la Lydia.

Necessitem solucions. Malgrat tot, em va agradar conèixer un poc més sobre els límits d'una eina com Wikidata, perquè et dóna una idea de quant de lluny estàs en el teu propi projecte per arribar als límits de la infraestructura comunitària.

Els recursos:

Temes de la meva Wikimania

A part de les conferències, hi va haver altres temes als quals vaig estar seguint la pista, tot i que alguns no fossin al programa. Les converses compartint un cafè també et donen bones idees.

Catalanoparlants a Wikimania

Una molt grata sorpresa va ser trobar més catalanoparlants dels que esperava. Hi havia un parisenc que va viure uns anys a Barcelona, amb qui vaig poder mantenir una conversa en català.

També, conversar en català amb els ja coneguts d'Amical, particularment amb David Michael Miller, Tiputini, Koldo, Kowalskyn i amb Brunaiz, amb qui vaig poder intercanviar algunes salutacions en persona. També vaig parlar en català amb Pablo Aragón i Andreas Kaltenbrunner. Se sentia bé dir «Déu-n'hi-do», una paraula molt catalana, de tant en tant.

Els missatges del Led

Aquests són els meus missatges que vaig utilitzar en la targeta led, durant la festa de cloenda de Wikimania:

  • Latino pauer
  • e/em/eir
  • ¿Qué pasó el 6 y 7 de noviembre de 1985?
  • Écoutez la champeta bacana (Q1061165)
  • Pensa en català
  • Non-binary futures
  • Open science, open love
  • Ecofeminismes!
  • Love + kindness = Resistance
  • Crea y mantén un punto de edición

La discussió dels fons

Finalment, hi ha dues línies que s'estan debatent dins del Moviment Wikimedia per gestionar els fons. Entenc que hi ha una proposta de la comunitat, per una banda, que defensa unes formes de mesurar els assoliments per rebre fons de part de la Fundació Wikimedia. D'altra banda, hi ha una proposta que surgeix des de la Fundació, perquè els fons es distribueixin d'acord amb els assoliments de qui se'n beneficia, per tant, a més assoliments, més capacitat per rebre fons.

Crèdits

Les imatges són de VIGNERON, via Commons i tenen una llicència Creative Commons atribució - compartir igual.