La meva primera hackató de Wikimedia

Vaig participar en aquest esdeveniment que busca desenvolupar noves eines per a l'entorn Wikimedia. Hi vaig ser per entendre millor com funciona el Moviment Wikimedia des de la seva part més tècnica i també per veure com es viu un esdeveniment per a programadors de programari des d'una perspectiva de gènere. Aquí les meves notes sobre aquesta experiència.

Una marató per hackejar

Aquest és el lloc de la hackató de 2024. L'esdeveniment consisteix en què durant 3 dies, desenvolupadors de programari de diferents llocs del món es reuneixen per col·laborar. Busquen crear noves eines en aquest curt temps que siguin útils per als diferents projectes de Wikimedia. Clar, el més conegut és Wikipedia, però hi ha un joc molt més ampli.

Prèviament, via correu electrònic, em van demanar incloure informació en el Phabricator de l'esdeveniment. En aquest programari de col·laboració per a desenvolupament publiques la teva proposta, la gent s'hi subscriu i es designen tasques o s'intercanvien missatges. Ho vaig provar creant una proposta per desenvolupar una calculadora de domini públic. Em va agradar que el meu amic Olea s'hi va sumar i de seguida vaig rebre missatges de gent que treballa el tema. També va publicar enllaços d'interès. No vaig seguir amb la idea de desenvolupar la calculadora, perquè em semblava molt més interessant entendre millor l'esdeveniment. Tanmateix, m'agrada molt la idea de col·laboració gairebé instantània. Per exemple, en aquest enllaç es troben les fotos de l'esdeveniment a Commons. Tenen llicències lliures, així que no calia gestionar drets per reutilitzar-les. Es nota bé quan l'esperit de col·laboració es respira a l'ambient.

El model de l'esdeveniment va ser una desconferència. Això vol dir que no hi ha un comité acadèmic o un grup de persones que decideix prèviament qui presenta i qui observa. Si tens una idea per presentar-hi, anaves al programa i si trobaves un espai lliure, t'hi apuntaves durant l'esdeveniment. Els espais de trobada eren de 30 minuts, excepte la conferència d'obertura i de clausura. Em va agradar que projectes com el d'Andrew Lih i Olga Tichonova proposessin trobades cada dia a les 11:00 del matí. Així sabies com anava avançant el projecte durant la hackató.

Durant la sessió inicial, la gent podia anunciar en 30 segons en què treballaria durant la hackató. En aquesta part del vídeo d'obertura es poden veure les intervencions de 30 segons. Hi ha moltes idees interessants per seguir. Com que m'interessen els temes GLAM i de gènere, en vaig apuntar algunes. Per exemple, la de Neslihan Turan (Turquia) que volia fer una interfície entre Wikidata i Commons perquè s'incloguessin retrats de dones en la creació d'elements a Wikidata. Així, el projecte de Neslihan impulsava Women in Red. Nat Hernández Clavijo, de Wikimedistes Uruguay, treballaria en Wikicurricula per obtenir mètriques dels articles en currículums. El projecte de Historias GLAM d'Andrew Lih (Estats Units) em va quedar sonant. També, el d'Ismael Olea (Espanya) sobre Very Small GLAM per usar ontologies en institucions culturals i patrimonials petites.

L'espai estava disposat perquè hi haguessin taules de treball grupal. Taules per a 6 persones, on fos fàcil compartir, discutir i treballar en el desenvolupament d'aquests projectes. Espais de silenci i menjar.

A la sessió de cloenda, un grup més reduït va presentar el resultat de 3 dies de treball. En aquest vídeo es troba la sessió de cloenda. En aquest pad hi ha els enllaços a les presentacions o a les eines que es van desenvolupar durant aquests 3 dies. Em semblava curiós que les aplicacions més estranyes fossin les que rebien més aplaudiments del públic.

Aquest missatge tenia un error d'ortografia d'abans i en aquesta hackató el vam corregir.

Valerio Bozzolan (Itàlia) amb el seu grup « Màxim esforç, mínims resultats »

De Llatinoamèrica vaig reconèixer participants de Mèxic, Brasil i Uruguai. Em va semblar que és difícil accedir a aquests espais des de la nostra regió. Però com fer perquè més persones hi participin? Espero que aquest text sigui un pas en aquesta direcció.

La intervenció de Nat (Uruguai)

A la cerimònia de cloenda, quedaven 15 minuts i qualsevol podia dir el que volgués. La Nat va dir una cosa així. Va ser molt agradable escoltar-la:

No sempre em sento còmode amb tant d'home i programadors que saben tant. Va ser intimidant, però em vaig sentir bé. Gràcies per compartir.

Nat

La Nat ho va dir perquè hi ha molts homes i poques dones en aquest esdeveniment. Abans, també vaig comentar que no em semblava que hi hagués molta gent de Llatinoamèrica. Són espais intimidants. Tanmateix, la Nat va fer una cosa que em va agradar molt: em va comentar que volia col·laborar i es va asseure a la taula amb Tuukka Hastrup (Finlàndia) per treballar en el seu projecte de geoposicionament i fotos. A la cerimònia de cloenda, ella i en Tuukka van presentar el seu projecte.

Em va agradar perquè el que va fer la Nat em sembla disruptiu. Crec que ho va ser perquè ella va entrar en la lògica de l'esdeveniment. Una cosa que sovint passa en aquests espais és que es dona l'obertura, però és una obertura imposada. Per exemple, els lavabos del lloc eren de 3 tipus: per a homes, per a dones i per a persones cuir, no binàries o amb discapacitat. Obres l'opció per tenir lavabos diversos, però el que m'agradaria veure és que tothom pugui usar qualsevol espai sense aquesta separació. És com quan s'inclouen espais per canviar bolquers i només es troben al lavabo de les dones ¹. Crec que la Nat va trencar alguna cosa en integrar-se en l'esdeveniment de la manera que ho va fer i això va ser genial.

Em vaig quedar amb ganes de treballar en el projecte de la Nat. No obstant, no crec que sigui negatiu. Haver-nos conegut en aquest espai ens va acostar. Tot i que no vam impulsar el seu projecte a la hackató de Tallinn, que jo escrigui sobre Wikicurrícula és un avanç. Reconèixer-nos i nomenar-nos és una forma d'apropar-nos. Em va agradar parlar-li de Leo de Wikimedia Colòmbia i em va explicar que van compartir a l'esdeveniment GLAM Wiki d'Uruguai.

Posteriorment a una primera publicació d'aquesta nota, la Nat va dedicar unes paraules en aquest tut sobre la publicació. Em fa il·lusió que el meu dibuix hagi tingut una molt bona acollida.

@hiperterminal em va dibuixar dient una cosa que podria ser el títol de la història de la meva vida!

gràcies per reencuadrar aquell parell de frases i recordar-me el valenta que sóc — això sempre va bé en la lluita constant contra el síndrome de l'impostora

m'agrada ser disruptive i sortir de la zona de confort però també m'agradaria que algunes zones fossin, a aquestes alçades de la vida, més confortables!!

m'arrisco a dir que el moviment wikimedia és un dels llocs més amables on una dona o dissidència pot anar a picar codi. només que mentre siguem poques, seguim sent poques!

només em queda agitar: si ets algú diferent d'un home blanc i ric i t'estàs preguntant si anar o no anar a un lloc, tu ves, per si de cas.

Una discussió sobre més dones en espais tècnics

La presentació va ser a càrrec de Bhuvana Meenakshi (Índia). En aquest enllaç està la proposta de Bhuvana a Phabricator sobre la xerrada. Em vaig oferir a prendre les notes.

La seva proposta és molt interessant perquè cerca acostar les dones a la tecnologia. Hi ha coses que poden passar desapercebudes, com haver d'argumentar a la teva família per què serveix participar en espais tècnics. La càrrega de les tasques no remunerades a la llar pot ser una barrera d'accés a la comunitat tècnica, argumentava la Bhuvana. Ella i la seva comunitat estan creant espais locals perquè les dones tinguin l'opció d'implicar-se en tecnologia i tinguin un grup de suport en la seva llengua nativa.

La Bhuvana comentava que el camp tecnològic és tan ampli que generalment no saps per on començar. I això pot bloquejar-te i no deixar-te avançar. En un moment de la seva activitat, va preguntar al públic quina experiència podien compartir sobre com fer que més dones participin en tecnologia. Va ser molt habitual escoltar que la construcció d'espais segurs, on fracassar estigui ben vist, és necessària. Van mencionar el síndrome de l'impostora com un motiu pel qual les dones romanen invisibles. Va ser molt interessant escoltar sobre canvis de lògiques: deixar espais de competència per canviar-los per espais de col·laboració.

Vaig arribar molt d'hora per instal·lar-me a l'espai. Va ser curiós que un grup de dones va entrar i una d'elles va exclamar en veu alta « It's going to be only women! upps » quan em vaig girar i la meva barba va semblar contradir-la immediatament. No era la meva intenció fer-la sentir malament. Tanmateix, crec que aquests espais necessiten més feministes de qualsevol gènere.

Vaig llegir sobre aquesta sessió en el post d'Afi. Tot i que em vaig perdre la sessió del Cuteness Association meetup. Crec que la Bhuvana tenia un company d'aquesta reunió a la seva sessió, un peluix que l'acompanyava mentre presentava.

A manera de cloenda

No tinc més que agraïments per aquest esdeveniment. Va ser una experiència nova per a mi i agraeixo al comitè organitzador per permetre'm participar-hi.

A la cap darrera, Vera de Kok em va recomanar veure el vídeo The problem with applied behavior analysis de Chloe Everett. També vaig tenir la fortuna de parlar amb Valerie Wollinger qui va ser una capsa de sorpreses. Em va dir que Internet és capaç d'absorbir molta informació i dades i que, d'alguna manera, nosaltres estem emulant Internet, però som éssers humans. No tenim aquesta enorme capacitat de processament. Penso que una hackató és molt exigent i va bé pensar en espais de cura, amb ritmes més relaxats. La Valerie té molta raó.

Em va agradar parlar amb Sussana Ånäs, a qui considero un referent del sector GLAM a Wikimedia. Em va dir que el que buscava en aquests esdeveniments era hackejar el contingut que circula a Wikimedia. Aquesta idea em va semblar molt potent.

Em quedo amb dues preguntes: Com fer perquè més persones de Llatinoamèrica participin en aquests espais? i Com fer tecnologies més humanes o espais de desenvolupament més amables amb els nostres ritmes vitals?